Siddharta Navarro, Campió de Catalunya, parla amb Carcassonne.cat

A Carcassonne.cat volem que tots plegats coneixem una mica més als protagonistes de la nostra comunitat, per aquest motiu anirem publicant petites entrevistes amb jugadors, organitzadors i gent vinculada al nostre joc de taula preferit.

En aquesta primera entrevista parlem amb Siddharta Navarro, actual campió de Catalunya i un dels jugadors que ha demostrat estar més en forma durant l’actual nova temporada de tornejos.

Siddharta Navarro, a l’esquerra, acompanyat d’altres jugadors.

Havies imaginat mai que series campió de Catalunya de Carcassonne?

No, ni de lluny. De fet, va ser una casualitat el fet que comencés a jugar tornejos de Carcassonne, ja que m’ho va dir algú a la feina i el primer que vaig pensar és.. “hi ha gent que fa tornejos de Carcassonne?”. I després del primer torneig a les jornades Dau de Barcelona, em vaig animar a anar a més tornejos. Però al principi ni m’havia plantejat que existissin tornejos de Carcassone, així que ni pensar en ser campió de Catalunya.

Ara que parles del singular univers dels tornejos de Carcassonne, què és allò que et motiva a anar-hi? En tens algun de preferit?

M’agraden aquells tornejos que son diferents a la resta. Per exemple, el celebrat a Manresa per La Festa de la Llum, on es munta una petita performance amb els gremis, o bé el celebrat per Trenca’t la Closca al mig de La Rambla de Gavà al mes de juliol. A més, allà va ser on vaig guanyar el meu primer torneig, i per això tinc un record molt especial.

Tornant al teu triomf al Campionat de Catalunya, explica’ns una mica com va anar la temuda fase classificatòria…

El torneig en si va començar molt malament, ja que vaig perdre la primera partida. No em va sortir cap jugada prevista i vaig quedar últim, tot i que no gaire lluny del guanyador. Va ser una partida molt ajustada.

Començar perdent la primera partida vol dir que et va tocar suar la cansalada per classificar-te?

Normalment, en un torneig amb 3 partides classificatòries, no et pots permetre perdre una partida, ja que possiblement estàs fora del torneig. En aquest cas els organitzador em van dir que si guanyava les següents dues partides encara tindria possibilitats de passar a les semis. Així que vaig apretar en les dues següents rondes que vaig poder guanyar i vaig accedir a les semifinals.

I un cop a semis…

A la semifinal la partida va anar molt bé des del principi, i tot i tenir-ho tot molt controlat, al final em vaig endur el camp de forma molt justa. Suposo que aquest començament em va fer confiar.

Excepte en un torneig, sempre que he arribat a una semifinal a dos l’he superada. Em fan molta més por jugar a quatre, ja que no pots controlar el que faran els altres adversaris.

Pregunta obligada, què recordes de la final?

La final va ser molt apretada, sense gaires punts ni castells tancats. És el que jo anomeno una partida “Obradovic”, on tothom defensa molt i no hi han puntuacions espectaculars. Els meus companys de feina amb els que normalment jugo, sempre em diuen que soc especialment bo en aquest tipus de partides més dures. I així va ser com, després de començar molt malament, em vaig poder endur la victòria al torneig.

Tens alguna estratègia prèvia a l’hora de planificar una final?

En general intento no enforcar-me ni imaginar-me cap tipus de jugada predeterminada, i menys en una final. És millor anar adaptant la teva tàctica a les peces que et vas trobant durant la partida. Això si, sempre intento treure un petit coixí de punts ràpid sobretot al principi, cosa que em pot fer anar més relaxat la resta de la partida. I si tinc un monestir, tancar-lo el més ràpidament possible i recuperar el meeple.

Alguna recomanació per a aquells jugadors que encara no han guanyat cap final?

Relaxar-se i jugar a algun joc entre partida i partida, si pot ser al Tumble-dice, molt millor.

Què et sembla que gairebé la majoria de tornejos donin més importància a les partides de 4 que a les de 2 jugadors?

Em trobo sovint que en partides de quatre, si trobes gent que no juga gaire, és una mica com jugar a la loteria. De vegades et beneficien, i de vegades beneficien als altres. A mi, òbviament, no m’agrada gens afegir aleatorietat a un joc com el Carcassone que, tot i que en part aleatori (en el moment en el que agafes una peça de territori d’entre 72), no trobo raonable donar o treure punts sense motiu a d’altres jugadors.

És per això que m’agraden les partides a dos, ja que redueix aquest tipus d’aleatorietat. Tot i que confesso que les partides a quatre amb gent que sap jugar, m’encanten!

A banda de jugador sabem que també t’agrada organitzar tornejos, parla’ns una d’aquesta faceta..

Jo formo part de l’associació de jocs de taula, Dau de Cinc, del meu poble, Sant Climent de Llobregat. Som una associació petita i amb pocs anys de vida, però des del principi hem anat fent cosetes fora de l’àmbit de les partides, com per exemple, safaris fotogràfics o gimcanes per les festes majors del poble.

A Sant Climent, tot i ser un poble petit del Baix Llobregat, som coneguts per les nostres cireres, i per celebrar-ho realitzem la festa més antiga de la cirera de Catalunya, l’Exposició de Cireres, que aquest any realitzarà la seva 42a edició. Com que m’agradava molt participar a altres tornejos, vaig pensar que seria una bona idea organitzar un torneig per la festa. Així que amb la gent de Dau de Cinc i el suport de l’Ajuntament, ja hem realitzat dos edicions i a finals del mes de maig farem la tercera.

A diferència d’altres tornejos, nosaltres el realitzem al mig de la plaça de la Vila i amb tota la festa al voltant. Jo penso que és molt interessant tant per la gent que hi participa, ja que poden gaudir de la festa, així com per la gent que visita l’Exposició, perquè donem a conèixer Carcassonne com a joc de taula i la nostra associació en particular.

 

Perfil Freak

Edat: 35 anys

Professió: Enginyer informàtic. Cal dir que a la meva empresa, Atenea Tech, cada migdia a l’hora de dinar juguem al Carcassonne. Conciliació juganera..

Hobbys, a banda dels jocs de taula: Tocar la guitarra, el jazz i la bossanova

Color preferit de Meeple: Verd

Lloseta preferida de Carcasonne: Tot i que no es troba a la versió bàsica del Carcassonne, m’encanta la “separadora de quatre mitges ciutats”, és ideal per col·locar-hi un granger al mig.

 


Deixa un comentari