Pere Vives, Campió d’Espanya, parla amb Carcassonne.cat

D’aqui aproximadament quatre mesos es durà terme una nova edició del campionat d’Espanya de Carcassonne. A Carcassonne.cat em volgut parlar amb l’actual campió, Pere Vives, per conèixer de primera mà com és l’experiència de guanyar un nacional i posteriorment participar al campionat del món.

 

Ras i curt: què és per tu Carcassonne?

Per mi Carcassonne és com jugar a fer trencaclosques però sense saber mai quina serà la imatge final. Això m’atrapa… és imprevisible.

Quina ha sigut des dels inicis la teva relació amb aquest joc?

Doncs va ser un amor a primera vista, que com tota relació ha passat per alts i baixos, però sempre des d’un vincle molt autèntic, molt pur, que m’ha fet gaudir del camí viscut fins ara. Només és un joc de taula, sí, però té més capes que una ceba.

Com vas afrontar els dies abans de la final nacional? Entrenant o reposant les idees?

Doncs un mes abans del campionat  vaig estar viatjant per Iran i malgrat portar el joc, em vaig dedicar més a ensenyar-lo als autòctons que a entrenar. Un cop aquí, els dies abans del campionat vaig fer unes quantes partides, més per vici que per una altra cosa, però segur que tot va ajudar una mica.

Com resumeixes el teu nacional? Amb què t’has quedat després de vuit mesos?

Resumir és complicat, molt complicat, però tinc clar que aquesta va ser la meva “onada perfecta!” i ja saps que no és fàcil trobar-la. En el meu cas, crec que el fet de no esperar-la va ser fonamental per a trobar-la. Jo vaig anar a Madrid amb un col·lega a fer uns riures, unes birres i unes partides, i vaig tornar amb tot això al sac i a més a més amb un campionat guanyat i un viatge pagat a Essen.

Quins creus que van ser els factors claus de la victòria?

Jo crec que va ser fonamental el fet que jo no ho esperava; arribar als encreuaments ja va ser un immens regal i a partir d’aquell moment tenia la sensació que personalment ja havia aconseguit guanyar (pel fet de ser-hi). El no tenir por de perdre i el molt a guanyar va ser una ajuda enorme.

En quin moment vas prendre consciència que eres campió d’Espanya?

Em vaig adonar que era campió segons abans que s’acabés el recompte. Vulguis o no en les últimes tirades de la partida vas fent sumes, per veure com va la cosa, però no estava segur que el campionat fos meu, el marge va ser molt estret. Just en el moment d’adonar-te’n, et contens i no t’ho creus, fins que s’acaba el recompte. La sensació és molt difícil d’explicar, era com gaudir d’una gran alegria que vaig sentir regalada, ja que en cap de les meves travesses hauria imaginat proclamar-me campió. En certa manera crec que ha de ser alguna cosa semblant a què et toqui la loteria; és una pujada enorme, és bonic, comences a acumular energia dins teu i no saps com canalitzar-la. Recordo que mig vaig plorar, vaig riure, va ser una sensació molt extrema.

Entrant a parlar del mundial d’Essen, com t’hi vas sentir?

Va ser una experiència molt estimulant. La veritat és que el simple fet de visitar la fira d’Essen ja fa que el viatge valgui la pena; és al·lucinant veure tanta gent de totes les edats imaginables compartint la seva passió pels jocs de taula. Crec que diu molt d’una societat. A part d’això, l’experiència de conèixer en un parell de dies a gent de diferents parts del món i compartir amb ells moments de joc i de xerrada, és molt enriquidora.

I a la final en si, com t’hi vas sentir a nivell de joc?

Em vaig plantar a Essen sense moltes pretensions, en tenia dues: aconseguir guanyar una de les 5 partides de la fase prèvia i absorbir noves maneres de jugar. Vaig aconseguir les dues coses, de fet vaig guanyar 3 vegades! És cert que com vaig arribar a Essen amb certs problemes de salut les meves expectatives eren baixes, vaig estar a punt de no poder volar cap allà. I bé, quan vas a un mundial per primera vegada crec que has d’anar a gaudir al màxim de l’experiència, i aprofitar-la en tots els sentits, sense focalitzar en els resultats.

Han canviat la teva manera de jugar aquests dos campionats?

La veritat és que l’últim nacional no em va suposar molt canvi en el meu estil, va ser més aviat la meva primera participació, un any abans, quan en quedar eliminat a les primeres de canvi vaig tenir l’oportunitat de jugar unes partides “amistoses” amb dos cracks d’aquest joc, Tonir Soler i Oscar Carcafan; amb ells vaig descobrir l’art del “compartir és viure”.

Pel que fa al mundial, em va marcar més el preparatori previ. Dies després de guanyar el nacional vaig entrar en contacte amb l’Àlex de Carcassone Pieza de Inicio, un expert en el joc 1vs1, i em va proposar donar-me un cop de mà en la meva preparació. Amb ell vaig aprendre com enfocar les partides en aquest format i gran part del mèrit dels 3 triomfs en la fase prèvia del campionat el té ell.

Jugar 1vs1 és molt més que sumar punts. Es tracta de deixar al teu rival sense recursos, de complicar-li la vida al màxim.

Et donen 30 segons per donar el teu millor consell pel joc. Què dius?

Per mi el més important del joc és optimitzar els meeples, és a dir, evitar jugades de pocs punts que puguin posar en risc de bloqueig els nostres meeples. Alhora, cal no tenir un únic estil de joc, ser flexible i saber llegir el tipus de partida que s’està generant el més aviat possible; és crucial saber si val la pena invertir més en grangers o en un altre tipus de construcció inacabada.

Quantes partides has jugat -més o menys-?

Puff, moltes, la veritat és que és un joc que m’encanta i quan m’avorreixo al metro és ideal, treure l’APP i fer uns vicis … No sempre hi ha ambient per llegir al metro.

Ja fa unes setmanes que s’ha iniciat la temporada de classificatoris. Com la veus?

La temporada pinta bé, amb ganes de seguir aprenent i assimilant que guanyar un parell de tornejos de Carcassona no et garanteix res … La realitat és dura allà fora.

Tens com a objectiu tornar a Madrid? Ja tens tiquet?

Sí, sí, tornaré a Madrid, m’agrada molt l’ambient del nacional, no puc dir el mateix del format.

Què canviaries al format actual del nacional espanyol?

Crec que el torneig nacional s’hauria de fer en format mundial, és a dir, tot partides de 1vs1. Em sembla incongruent que el guanyador del nacional vagi a Essen a jugar un mundial en un format totalment diferent del d’aquí.

Questionari Freak:

Edat: 42 anys

Professió: realització de TV

Hobbys: a banda dels jocs de taula m’encanta viatjar, el bàsquet, la cervesa artesana, tocar el piano i els còmics.

Color preferit de meeple: el blau

Lloseta preferida: no en tinc cap, de fet tinc una que no m’agrada gens, la de quatre costats de ciutat.

Una expansió: doncs una no oficial, la de Zoltar l’Endevinador, del torneig Enroscado de Sant Andreu de la Barca. Afegeix un extra de jugabilitat que m’encanta.


Deixa un comentari