El curiós cas d’Óscar Méndez: talent i/o mala sort?

El cas d’Óscar Méndez és un dels més curiosos de l’escena catalana de Carcassone. Tot i que hi ha diferents jugadors que han aconseguit participar en més d’una ocasió a la final del Campionat d’Espanya ell és l’únic que ho fet quatre vegades i no ha guanyat cap cop. Carcassonne.cat ha parlat amb ell sobre aquesta singularitat i altres aspectes relacionats amb el joc.

Óscar Méndez al torneig de Sant Andreu de la Barca

Com vas arribar al món de Carcassonne?

Al Nadal del 2009 havia de fer un regal per l’amic invisible i portava temps veient la caixa del joc per les botigues i em va cridar l’atenció pel seu disseny simplista. En aquells temps jo només havia jugat a jocs típics com el Trivial, Pictionary, Risk ; total que el vaig comprar. Al maig del 2010 vaig saber de l’existència del campionat nacional de Carcassone dins de la Fira de Granollers i allà vaig jugar el meu primer torneig, que he de dir que em va anar fatal: d’unes 56 persones vaig quedar el 52.

Et consideres una persona amb mala sort, tenint en compte que has jugat quatre finals del nacional espanyol i no n’has guanyat cap?

No, diria que moltes vegades he tingut bona sort, però segur que amb tot el temps que porto jugant la mala sort també ha fet acte de presència.

Què veus més improbable, classificar-te per la taula final del nacional entre més de 130 participants o perdre les 4 finals?

Així, sense calcular, diria que és més improbable arribar a la final, a no ser que em condicionis el perdre una final amb la probabilitat d’arribar-hi.

De les 4 finals que has jugat, en quina d’elles has estat més a prop de guanyar?

Crec que a les dues primeres mai vaig tenir opcions i potser van arribar molt aviat, tenint en compte el temps que feia que jugava. Segurament a la que vaig tenir més opcions va ser en la que vaig coincidir amb el Dani i la Carolina García a la final. Probablement hagués guanyat de sortir-nos al Dani o a mi una lloseta que ens hagués permès tancar una ciutat compartida. La Carolina va ser la campiona.

Quina és la teva fórmula màgica per ser el jugador català que més vegades ha jugat la final del Campionat d’Espanya?

Doncs la veritat no crec que faci res especial. El primer, és clar, és la constància d’assistir els darrers anys a totes les finals del nacional. Un cop allà, cal tenir cert nivell per lluitar les partides en qualsevol escenari que se’t pugui presentar, sabent jugar amb imprevistos, sense descentrar-se i intentant donar el millor de mi a cada partida. Una mica de sort també cal, en algun moment tots prenem decisions arriscades que no fructifiquen si no et surt aquella lloseta concreta.

 

Óscar Méndez durant una partida de Carcassonne

Com definiries el teu estil de joc?

Jugo bastant despreocupat, no sóc de tenir-ho tot molt controlat fins que la partida està força avançada. En aquest moment m’ho prenc d’una manera diferent però tot i això no sóc molt d’estar comptant llosetes i probabilitats, em moc més per experiència i intuïció i només m’aturo a comptar quan necessito estar molt segur que certa lloseta encara pot sortir.

Què creus que és el més important per superar la fase preliminar del nacional?

Per passar la fase preliminar cal saber bellugar-se en qualsevol tipus de partida. Un dels punts que em sembla més vital és el de treure profit d’aquelles ciutats o camins compartits que es poden tancar ràpid i no anar tant a bloquejar o molestar als rivals; crec que en aquesta fase compartir et permet arribar a altes puntuacions i et permet tenir sempre meeples en reserva per seguir puntuant. Sí que és cert que tard o d’hora arriba aquell moment de la partida on has de lluitar contra algun dels rivals amb qui has compartit projectes

T’ha pesat mai a l’hora de jugar una final el fet de ser conscient que ja n’havies perdut alguna?

La veritat és que no, de fet tinc més tensió durant les partides de quarts i semifinals que són de 1vs1, ja que la victòria depèn més d’un mateix. Les finals a quatre les veig una mica més obertes, ja que tots els jugadors que hi han arribat són grans jugadors i al final el triomf s’acaba decidint per petits detalls o un punt de sort que no es pot controlar. Per a mi ja és un èxit arribar a la final, sé que és molt complicat arribar-hi i si algun any la guanyo encara estaré més content.

 

Questionari freak

Edat: 43

Professió: Analista programador.

Hobbies: Bàsquet, voleibol Platja, sèries.

Color de meeple preferit: Tant me fa però segurament he jugat més partides amb el verd i blau, després el groc i molt poques vegades amb el vermell o el negre.

Lloseta preferida: La de doble tancament de ciutat, que sol usar-se per expulsar intrusos que volen unir-se a la teva ciutat. Crec que és la més versàtil, ja que també et pot servir per tancar una ciutat o dues, o bé per col·locar-hi un granger.

Expansió preferida: La veritat és que cap, considero que trenquen l’essència primigènia del joc quan ja coneixes totes les capes de profunditat que t’ofereix el bàsic, però si s’hagués de triar una seria “Posadas i catedrales”.


Deixa un comentari