Torneig Llinars 2018

Si d’una pel·lícula es tractés el títol seria “Coses de família”. I és que després de 10 hores de torneig “Carcasssonil” la final la van jugar els de sempre, els germans Garcia.

Després d’un accidentat inici per determinar els aparellaments es va fer una ronda prèvia amb l’únic interès de fer un rànquing que determinés la posició d’inici en la següent ronda i el desempat en cas que es produís.

Després d’aquesta ronda va començar el torneig en si mitjançant sistema “survival” que provocava l’eliminació de l’últim a cada taula. Aquest format va ocasionar que totes les rondes fossin molt competides i amb molts nervis fins al final.

A més a cadascuna de les rondes es va jugar amb una expansió oficial i això causava un element aleatori que per als que estem acostumats a jugar i saber les llosetes en joc ens permetia l’experiència de reviure el joc amb la incertesa que no saps que et pot sortir.

Així dels 15 de la segona ronda vam passar a 11, posteriorment a 8 i abans de la pausa de dinar 6. Després van venir La Torre i es van quedar a 4. L’alcalde i l’abadia ens van donar als 2 finalistes, que es van disputar a dura pugna amb la catapulta el títol de Comte/ssa de Carcassona que per 10 punts va recaure en Daniel García, quedant 2ª Carolina García i 3ª el patriarca José García (pare de tots dos finalistes).

Gran repartiment de premis als mes resistents del torneig i sobretot al campió que va ser coronat com a gran mestre.


Deixa un comentari