Fins aquí hem arribat. Ahir dijous vam jugar el matx de quarts de final contra el potentíssim equip alemany, i vam fer tot el que vam poder. Van defensar els nostres colors en David, en Pere, l’Eduard, en Samu i en Miquel.
El primer d’acabar va ser l’Eduard, que semblava que tenia controlada (que no guanyada) la primera partida. A les darreres llosetes el rival va aconseguir girar la truita, amb sort i precisió (81 a 83). Després del matx, l’Eduard comentava: “si hagués fet això enlloc d’allò altre…”. A pilota passada i sabent les llosetes que han acabat sortint tot es veu molt clar, però tots sabem que és molt complicat prendre decisions quan et trobes tu sol davant del marrón. A la segona partida no hi va haver res a pelar, semblava que l’oponent triés la lloseta que més l’hi convenia gairebé a cada torn. La diferència no va ser més escandalosa perquè l’alemany es va dedicar a assegurar la victòria i no anar a accentuar la diferència (83 a 111). A vegades, en el Carcassonne, l’atzar no dóna marge a l’estratègia.
En Samu va plantar cara a un dels pesos pesants de la BGA: Nocebo. La primera partida se l’hi va escapar pels pèls (97 a 102), però a la segona es va refer (80 a 69). A la definitiva, en Samu va pràcticament forçar que l’oponent se l’hagués de jugar a una sola lloseta… que l’hi va sortir. L’abultat resultat final (71 a 95) no es correspon amb la incertesa que hi va haver durant tota la partida.
També ho va tenir molt difícil en Pere. No direm que el seu oponent jugués malament, bàsicament perquè seria mentida. Però el que sí que podem dir és que durant les tres partides, l’hi van tocar la gran majoria de tapetes. I així és molt difícil guanyar, per bé que juguis. A la primera partida, en Pere va tenir remotes opcions a les llosetes final, però no va aconseguir transformar-les en punt (66 a 79). A la segona va seguir nedant a contracorrent, aquest cop amb premi (87 a 84). El duel va tenir un desenllaç cruel; a la tercera partida l’hi va sortir tot (quan diem tot, volem dir tot) a l’oponent (66 a 129). Els cronistes som així, quan la sort ens somriu no ho mencionem, però quan no ens dóna opció… què faríem si no tinguéssim dret a rondinar?
En Miquel va inventar una nova tàctica. Us la resumim: si a la primera lloseta us surt un dorito, l’enganxeu al tros de ciutat de la fitxa inicial i no hiposeu meeple. D’aquesta manera, l’oponent pensarà que ets un paquet, es refiarà i… PAM! L’hi robareu les granges per sorpresa donant la volta a la partida! Després del matx ens va dir que tot això no estava calculat, sinó que va ser fruit d’un despiste. Però la veritat és que l’hi va anar súper bé! (93 a 85). El seu oponent va forçar la partida de desempat guanyant la segona partida després d’endur-se una ferotge lluita pels camps (63 a 99). A la partida de desempat en Miquel va aconseguir el punt de l’honor per part del combinat català (88 a 79). Com sempre, us convidem a recuperar-ne l‘streaming: https://www.youtube.com/watch?v=PM8DKHb51ec
En David es va enfrontar a un rival súper bloquejador. La primera partida es va poder escapar, després de molta lluita i amb col·laboració del rival a la darrera lloseta (90 a 87). A la segona, no es va poder escapar dels múltiples bloquejos. El robatori final de la granja gran va ser tan bonic com estèril (81 a 83). A la tercera i definitiva es va entrar a la recta final amb molta igualtat i un meeple per bàndol. Llavors, l’alemany va fer un seguit de punts directes que van decantar la balança. L’intent a la desesperada d’en David per entrar a la granja no va donar fruits (74 a 82).
Al final doncs, 1 a 4, i aquí s’acaba la nostra aventura en aquest mundial. La posició final serà entre cinquens i vuitens, en funció de com acabin els altres matxos de quarts. En qualsevol cas, qualifiquem la nostra actuació com a molt bona (ens reservem l’excel·lent pels equips que aconsegueixin medalla). Només ens queda felicitar a l’equip alemany, i desitjar sort als set equips que segueixen dempeus.
Finalment, i a títol personal, voldria agrair als companys de Carcassonne.cat l’esforç i dedicació que hi han dedicat aquestes darreres setmanes. En especial a en David Tercero, que s’ha fet un fart de pencar per engegar tota la maquinària, i pel bon funcionament d’aquest primer mundial de Carcassonne online per equips. Esperem que sigui el primer de molts.