Ahir dimecres es va donar el tret de sortida el mundial de Carcassonne per equips online. A les 8 de la tarda va començar el matx inaugural: Espanya-Guatemala, però el matx en què centrem la crònica és el que va començar una hora després entre Catalunya i Regne Unit. Teníem molt respecte al nostre rival; recordem que va arribar a les semifinals del passat europeu.
Per part nostra, destaquem el debut al mundial de la Núria Casanovas (pronom_feble) i en Manel Moya (Manel_m_l), que van compartir alineació amb els repetidors David, Pere i Eduard.
En Manel va entrar a l’equip per la porta gran, aconseguint obrir la llauna a favor de Catalunya. Això sí, no va ser sense emoció: a la primera va robar el monestir que hagués permès al rival unir-se a una gran granja i endur-se el punt (93 a 82). A la segona partida també va necessitar que alguna determinada lloseta l’hi sortís a ell (bàsicament, perquè no la pogués fer servir l’altre) per imposar-se (99 a 96). Ens comentava ahir que va tenir força sort. La sort es pels que la busquen! Ben jugat, Manel!
L’Eduard ens deixava el matx molt a favor quan va aconseguir, primer, fer-se amb una ciutat de 21 punts (101 a 90), i després fer-se amb un camp de 21 punts (103 a 90). Ja ho sabeu, futurs oponents de l’Eduard: vigileu de ben a prop les construccions de 21 punts a mitges o ateneu-vos a les conseqüències.
En Pere va tenir una primera partida desafortunada: tots ens hem trobat casos en què ens juguem una ciutat a una lloseta i l’hi surten totes tres a l’oponent. En el seu cas, no va ser una gran ciutat, sinó dues. Què hi farem! (60 a 94). A la segona part, en Pere insisteix en jugar amb cert risc. Altre cop no té la sort de cara a l’hora de tancar ciutats, però es pot salvar gràcies a monestir i ciutats inacabades (95 a 90). A la tercera partida el papiolenc va donar la cara tant com va poder, però les llosetes li van donar molt poc marge de maniobra (68 a 107).
Bon debut de la Núria, que va aconseguir controlar un camp de 21 punts, i deixant sense cap opció al rival (110 a 76). A la segona va intentar-ho repetir, però no va aconseguir portar la partida cap allà on ella volia, i a més es va quedar amb molt poc temps al rellotge. Va acabar cedint (78 a 109). La decisiva es va decidir per petits detalls: la Núria explicava que amb alguna petita alteració, ja no de les llosetes sinó de l’ordre en què l’hi van sortir, el resultat podia haver estat ben diferent. Va tornar a jugar amb la pressió del temps, i la partida va acabar en taules (69 a 69). Quina llàstima que fos ella qui hagués començat!
El darrer d’acabar (i l’encarregat de decidir el matx) va ser en David Bourdois. Em sona vagament que alguna altra vegada també ha acabat l’últim. Ell ens resumia les tres partides en una sola paraula: patiment. Et creiem a mitges, David, que sabem com disfrutes les partides ajustades! A la primera partida va haver de nedar a contracorrent després que el britànic tanqués una ciutat important. Cap al final de la partida va fer un arriscat i espectacular “auto-suïcidi” de dos meeples per aconseguir entrar a la granja gran (93 a 75). La segona partida va ser un autèntic “Déjà vu”, altra vegada arribant tard a molestar el tancament de la ciutat de l’oponent. En aquest cas, el control de la granja gran va ser insuficient (93 a 106). A la tercera i decisiva partida, en David va aprofitar algunes imprecisions de l’adversari per aconseguir la partida, el duel i el matx (116 a 97).
Ens fa molta il·lusió que el nostre matx d’ahir fos retransmès per diversos canals: (MeepleWizard, ComplixVandh)
Per part catalana, hi va haver la retransmissió en directe per part d’en Jordi Carlos, però per un problema tècnic no la tenim disponible. Mirarem de solucionar-ho de cara a propers matxos.
Resumint, victòria catalana per 3 a 2 contra un dels rivals més potents del grup. La setmana vinent ens enfrontarem a Grècia. Aquí serem per explicar-vos-ho! Per cert, ja em disculpareu que parli en primera persona…