Dissabte ens vam enfrontar a l’equip grec, capitanejat pel conegudíssim Pantelis Litsardopoulos (reconec que no recordava el cognom de memòria), moltes vegades mundialista, i gairebé tantes vegades molt ben classificat a Essen. Al seu costat, un seguit de jugadors que possiblement s’han fet un tip de quedar segons i tercers al campionat grec, que pràcticament és al màxim al que aspiraríem la majoria de jugadors al costat d’un crac així. Tots sabeu, però, que els catalans som coneguts a diversos llocs (per exemple, a Valladolid) per no regalar res. Defensant els colors de la senyera, van empunyar la destral en Dani Garcia (danisvh), en Manel (manel_m_l), en Samu (Casumlolla), i els debutants Joan Pol (VisitorQ) i Enric (single_player).

No endevinaríeu qui va ser el primer d’acabar. Ja sé que sóc pesat com una vaca a coll i be amb aquesta broma, però es que passa onze vegades de cada deu. Exacte, en Samu! Es va trobar un os dur de rosegar, però finalment se’n va sortir. Dues partides, dos camps catalans immensos (rieu-vos-en de les extensions de préssecs de Lleida), i el primer punt que quedava al nostre costat (79 a 75 i 91 a 86).

En Manel va ser el següent d’acabar. Va començar enduet-se la primera amb amb un marcador molt ajustat (84 a 78). A la segona partida en Manel hi va posar molt de la seva part, però el dispensador de llosetes, no tant. Res a pelar (104 a 84). La definitiva es va decidir a les darreres llosetes. Bé, això que es va decidir és un dir, perquè en termes tècnics no hi va haver vencedor ni vençut (81 a 81). Llàstima que fos en Manel l’encarregat d’inaugurar la partida. Què coi ens passa amb els empats? El 2020 sortíem victoriosos de gairebé tots!

A en Dani l’hi va tocar el pes pesant de l’equip rival. Tots dos es van veure les cares al mundial (enllaç) individual de 2013. En aquella ocasió, en Dani va fer un molt bon paper (12è), i en Pantelis va quedar 11 llocs més endavant. Que equivocat que va qui es pensa que en Dani es va arronsar! Més aviat al contrari, el multicampió grec tot just s’havia assegut davant la pantalla que ja estava buscant per on l’hi havien baixat els bloquejos. Cop de puny sobre la taula del santvicentí (104 a 68). Per ser justos, direm que en Dani va tenir força més sort que el seu oponent… i al segon assalt es van girar les tornes (104 a 76). A la definitiva, el grec anava alguns punts per endavant, però sempre havent-hi partida. Al final, tots dos pendents d’una lloseta per tancar una ciutat (cadascú la seva), i tots dos van obtenir el mateix èxit: nul. Una llàstima perquè si a en Dani l’hi hagués sortit la seva (i la de l’altre), s’hagués endut el duel. En qualsevol cas, molt ben lluitat!

En Joan Pol va debutar per la porta gran. Va començar la primera partida llançant-se al camp gran abans que el rival. Es va endur un bon disgust quan l’oponent va ser a temps de llançar-hi més meeples que ell (93 a 103). Canvi de tàctica a la següent partida: enlloc de llançar-se primer, esperar que hi entrés l’oponent i després robar-li (102 a 98). Festival de bloquejos a la tercera. I en un cas com aquest, el que surt més ben parat és el qui ha pogut aixoplugar més meeples, i en aquest cas va ser en Joan Pol. Partida de punts directes i molt segurs, per no arriscar-se a perdre els pocs meeples que quedaven (69 a 65). Ens comentava després del duel que l’oponent l’havia fet suar de valent. T’imagines, Joan Pol, la suada que va fer ell?

Amb el 2 a 2, el matx quedava en mans de l’Enric. No se’n va sortir a la primera (99 a 108), però sí a la segona (114 a 99). A la definitiva la cosa va anar molt justa, però la partida (i amb ella, el duel i el matx) se’n va anar a Grècia (95 a 99).

No ha pogut ser, però prometem seguir lluitant. Aquesta setmana ens enfrontem a Bielorússia. Farem bé de no fer cas a la seva classificació: un 0 a 5 contra Japó és plausible amb qualsevol equip i va estar a prop de tombar Argentina (2 a 3). Aquí serem per explicar-vos-ho.