Seguim endavant i ja som entre els quatre primers. Diumenge ens vam enfrontar al potentíssim equip polonès, intractable fins al moment i que comptava amb l’excampió mundial Tomasz Preuss. És el que se’n pot dir un matx entre polonesos i mal anomenats “polacs”.
Els valents que van sortir a la lluita van ser en David, en Pere, l’Eduard, en Samu i en Joan Pol.
Feia dies que el soci no acabava primer. L’explicació és molt simple: no estava alineat. La qüestió és que, igual que amb la pandèmia, tot va tornant a la normalitat, i diumenge va tornar a fer la “pole”. A la primera partida, lleuger avantatge d’en Samu, que perilla quan el jugador polonès es fa amb una granja gran, però no immensa. El català decideix no lluitar-la i centrar-se a fer punts diversos. Els sis punts de la darrera lloseta van aconseguir capgirar l’avantatge que el rival acabava d’aconseguir amb el monestir. 89 a 88, i sàpigues que ens vas fer patir molt, als que et seguíem. Fes el favor de guanyar les partides amb més marge, que no costa tant! I tornem-hi amb més del mateix: la granja gran cap a Polònia… fins a les acaballes, quan en Samu va llançar un pagès per intentar igualar-la… amb èxit! El que no va anar igualat van ser la resta de punts de la partida (123 a 97).
En Joan Pol continua amb la seva marxa triomfal. No ho critiquem, eh! Si vols ja pots seguir. A la primera partida va agafar un lleuger avantatge i a partir d’aquí es va dedicar a no deixar guanyar la granja gran al rival. Ell tampoc va fer esforços per guanyar-la, però l’empat va ser suficient (98 a 93). I una altra revolta dels camperols a la segona partida: una granja de set ciutats i una de quatre, i totes dues van acabar amb colors catalans (116 a 103). En Joan Pol és una autèntica assegurança de punt!
En Pere tenia davant un dels millors jugadors del món. A favor o en contra (jutgeu-ho vosaltres mateixos), hi jugaven les ganes de repetir l’èpica victòria contra Alemanya. La primera partida va ser un festí, d’aquells en què les llosetes gairebé sentencien la partida. Tot i així, en Pere no es va confiar i no va donar opció al rival (116 a 92). I, no sabem per què, però gairebé sempre que endosses un bany d’aquest tipus, a la segona part te’l tornen, ben poques opcions per al papiolenc (74 a 102). La tercera sí que va ser una lluita digna dels dos cracs que s’enfrontaven, amb una mica de tot: intents de robatoris de ciutats i camins, ciutats guardiola… una ciutat quadrada feta amb quatre triangles, i un sacrifici de dos punts per defensar una granja de nou van donar el punt a Catalunya (110 a 106). I un altre que també està en estat de gràcia! En aquest moment ja érem equip de semifinals.
En Miquel Jornet no ens va dir que havia fitxat per Polònia. Bé, o això o allà hi té un doble que també posa un meeple gairebé a cada jugada. L’Eduard ho va aprofitar molt bé per deixar-lo molta estona sense meeples a les mans, i guanyar amb certa tranquil·litat (100 a 83). Mal començament a la segona partida, en què es van combinar llosetes difícils amb un excés de nervis (és del tot normal amb el que hi havia en joc). Res a pelar (77 a 100). L’Edu va tornar a ser l’Edu de sempre a la tercera partida, però en aquest cas el rival va tenir la fortuna (també la va saber buscar) d’anar recuperant meeples (87 a 96). Va faltar poc, llàstima!
En David va començar molt bé, bloquejant una ciutat del rival. Una estona després ens trobem que el catalanofrancès és l’únic de tots dos que té meeples per anar fent. Poques llosetes abans del final, el polonès recupera dos meeples i fa que els bloquejos siguin insuficients (74 a 85). Un semi-triple bloqueig va deixar el públic (i tot i que calcula molt fredament, en David també) amb l’ai al cor. Només l’última fitxa de ciutat grossa amb camí podia rescatar-lo. Per sort, no es va fer pregar. Encara no està tot fet, i té feina a connectar granges. Després de molt patiment, se’n va acabar sortint (100 a 75). La partida “decisiva” (desconeixem si sabia que quan la va començar el matx ja estava decidit) comença malament, el polonès se’n va 30 punts endavant. La recuperació de dos monestirs torna a obrir el duel. El polonès roba una ciutat guardiola catalana mentre el català roba una granja polonesa… que acaba en empat després que el polonès hi torni a entrar. Alguna imprecisió a les darreres llosetes va decantar la balança (80 a 83). A vegades ens n’oblidem, però igual que la resta de jugadors, en David també té dret a perdre. Almenys, de tant en tant.
Diumenge a les 2 del migdia ens enfrontarem en semifinals a la vigent campiona, Japó. A la fase de grups ja ens van ensenyar de quin peu calcen. A favor nostre: tenim molt a guanyar i molt poc a perdre. Acabi com acabi el campionat, el resultat de l’equip haurà estat excel·lent.