Ho hem tingut a tocar. Podria ser el titular de política d’alguns diaris, però no, fem referència al Romania-Catalunya que es va jugar dijous passat.

Amb el darrer esglaó del podi en joc, van sortir a la pista l’Óscar, l’Enric, en Manel, l’Eduard i la Núria.

El primer d’acabar va ser l’Enric, a qui l’hi va faltar un “ai què tinc” a la primera partida (77 a 78). El cop moral de perdre al darrer moment va ser dur, i no va poder refer-se a la revenja (105 a 116).

L’Edu va estudiar el sistema de joc del seu oponent. Bona tasca, però en aquest cas poc útil, ja que hi va haver una substitució d’última hora a l’equip romanès. La nova jugadora, per cert, super bloquejadora. El barceloní en va patir les conseqüències al primer assalt (108 a 109). Segon duel molt igualat, en què es veu que les grans ciutats i les granges seran decisives. Amb sort i encert, l’Edu va aconseguir fer-se amb una ciutat gran i empatar a última hora els camps (110 a 93). A la tercera partida hi va haver una anècdota de les que només poden tenir lloc jugant en línia. Tal com dirien els companys i amics mexicans, l’Edu va llençar al camp un granger borratxo al mig d’una rotonda. Fora del món carcassonnià tampoc és tan estrany veure-n’hi algun dormint la mona! Amb molta precisió i amb la Moreneta de part seva, es va acabar refent (98 a 97). Molt ben jugat!

L’Óscar va començar bé a la primera partida (109 a 102). A la següent, el romanès no li va donar opció (63 a 75). A la tercera i definitiva, una altra ensopegada per un sol punt (101 a 102). Quantes partides decidides per un marge de punts irrisori!

En Manel va tenir el ple domini de les granges a la primera partida. Això sí, quin patir que fan les ciutats guardiola del rival quan es van fent grans! (105 a 103). A la segona partida, en Manel va patir allò que a tots ens ha fet ràbia jugant: sense meeples a la mà, queden aproximadament 284 llosetes (una amunt una avall) que et permeten alliberar. I no hi ha manera humana que te’n surti cap! (86 a 93). A la tercera partida tampoc hi va haver massa sort al costat català, i la ciutat guardiola romanesa va ser decisiva (97 a 104).

La Núria tenia davant, ni més ni menys que l’actual campió del món. Els plans de la Núria es van anar esvaint (granges i ciutat) a mesura que en Marian va anar igualant els projectes. El problema va ser quan un meeple (gairebé tan gat com el de l’Edu) va decidir intentar robar una granja en una missió del tot impossible (86 a 98). A la segona vam poder veure una Núria més agressiva del que estem acostumats. Va decidir que volia guanyar els camps, i no s’hi va posar per poc (va jugar molta estona amb un sol meeple). Evidentment, el romanès no va estar d’acord amb la decisió de la Núria, i va intentar usurpar-li els 30 punts de granges… però una altra vegada la Moreneta va fer que no pogués entrar-n’hi ni un (91 a 82). Amb la Núria amb la moral pels núvols, un seguit de despropòsits inicials donen un marge de 12 punts al campió mundial només començar la tercera. Ara és ell, qui vol quedar-se el camp tant sí com no. Però la Núria l’hi va dir (amb llosetes i meeples) que se n’oblidés. Poca estona després ja l’hi havia igualat a 3 meeples, i així que va poder, hi va llançar el quart. En Marian li va bloquejar l’entrada per un dels costats… però no pas pel més dificultós. La rubinenca el va aconseguir entrar i, a partir d’aquí, es va centrar a evitar possibles entrades del rival. I molt bé que ho va fer! (104 a 73). Bravo, Núria!

Per part nostra… bé, jo no sóc expert, però fixeu-vos qui va guanyar. Exacte, al proper matx hem de provar de llençar tots un granger borratxo! Felicitem els companys romanesos, que han aconseguit la difícil tasca de millorar la quarta posició de l’any passat. I també felicitem l’equip del Japó, que ha sigut capaç de revalidar el títol conquerit l’any passat. Nosaltres podem estar molt satisfets de la quarta posició aconseguida. Estigueu segurs que l’any que ve ho intentarem tot per, com a mínim, igualar-la! Enhorabona, equip!