Doncs ja hi tornem a ser pel tros. Dilluns va començar l’europeu per equips d’aquest any, i dijous ens vam enfrontar a Noruega. Els cinc encarregats de representar Catalunya en el primer enfrontament vam ser en Samu, la Núria, els temibles germans Carol i Dani Garcia i qui us està explicant com va anar tot plegat. Davant les poques referències sobre els noruecs, vam preguntar als companys de l’handbol. L’únic que ens van saber dir és que n’hi ha molts d’alts i rossos i no els entenen quan parlen. Agraïm el gest, però per jugar al Carcassonne això ens serveix de més aviat poc.

Va inaugurar el marcador la Carol, debutant amb l’equip per la porta gran. Ens explicava, després de les partides, que va tenir un duel força plàcid: anant sempre portant la iniciativa i amb la mica de sort suficient per guanyar (120 a 108 i 86 a 56).
El cronista va posar emoció al matx (a la roda de premsa va declarar que involuntàriament) en no poder tombar el rival en cap de les dues partides. Al primer assalt, el noruec va fer molts punts amb monestirs i amb prou feines va caure un empat estèril (123 a 123). A la represa, el nòrdic va fer una jugada arriscada per robar una gran ciutat que va acabar-li resultant profitosa. Res a pelar (108 a 122).

L’estratègia que no cal que expliqueu a ningú que va fer el míster per aquesta setmana va consistir en posar-hi dos Danis. Va pensar que així era més fàcil que almenys un dels dos guanyés. Efectivament, vam tenir més bones notícies per part d’en Dani Garcia. La primera partida va tenir com a protagonista principal una gran granja, que es va quedar a Catalunya. El seu oponent no va aprofitar l’única oportunitat que va tenir d’empatar-la, i en Dani va ser a temps de bloquejar-ne l’entrada (124 a 100). La segona ronda va ser molt menys pacífica, amb molts més bloquejos per tots dos costats. Una ciutat guardiola i tres camps petits van ser, pels pèls, suficients per compensar la gran granja noruega (72 a 71). Marcador provisional: Noruega 1 – Sant Vicenç dels Horts 2.

Bon debut de la Núria, que va aconseguir força avantatge a les ciutats a les primeres partides. El seu rival va intentar-ho compensar conquerint la granja gran, i ella, molt astutament va decidir ignorar-la per centrar-se a conservar l’avantatge a través de les granges petites (119 a 99). La segona partida va ser regida per una batussa per una gran ciutat. Hi van intervenir fins a 6 meeples (perquè us en feu una idea, amb uns 79.994 més es podria confondre amb Rubí). El seu contrincant va tancar la ciutat provocant allò que coneixem com un FreeTothom, que va generar un canvi instantani d’estratègia per tots dos costats. La Núria, tot sigui dit amb un pèl de sort, va aconseguir aprofitar el caos general per endur-se el punt (93 a 88).

En Samu va ser el darrer d’acabar. I no pas perquè anés a la tercera partida, en va fer dues com tots els altres! Va ser capaç de controlar amb molta calma la primera partida (95 a 68). La segona semblava que anava pel mateix camí, però el seu rival va anar trobant la manera de complicar-ho i fins i tot va fer perillar la victòria a les darreres llosetes (123 a 118).

Resumint, molt bon debut a la competició de l’equip i molt bones sensacions per afrontar els propers compromisos. Dilluns ens espera un rival duríssim: Romania. Els intentarem guanyar igual que hem fet els altres tres cops que hem jugat. Que ho hem intentat, volem dir…