Dimarts vam tenir un matx força desencertat contra Letònia. Us convidem a llegir com va anar, tot i que si us ho expliquessin els letons ho farien, probablement, amb més entusiasme. L’equip va estar representat per en Manel, l’Óscar, la Carol, l’Edu Cornet i el cronista.

La primera víctima va ser la Carol, que va tenir un dels seus dies menys encertats. La primera partida va ser d’aquelles d’anar fent, anar fent i quan mires al marcador… coi! 25 punts a sota. Ni guanyant les granges n’hi va haver prou (104 a 121). A la segona partida la granja si que va ser decisiva, però en aquest cas no va ser precisament ella qui se la va endur (76 a 87).

No gaire més fortuna per part d’en Manel. El seu rival se’n va anar a viure al camp només començar la primera partida. Amb bon sentit estratègic, el català va anar intentant bloquejar els meeples que quedaven dempeus del rival, i també va intentar buscar un 2 contra 1 a una ciutat gran. Però el dispensador de llosetes de la BGA a vegades és molt capritxós, i va determinar que ni un pla ni l’altre acabés exitosament (88 a 106). En Manel va continuar preparant paranys al rival, però el letó cada vegada va resultar ser a temps de protegir-se. En Manel va decidir apostar fort per la granja, fins i tot renunciant a tenir meeples a la mà. Aquesta vegada sí que es va fer amb el camp… temporalment. El seu contrincant va aconseguir empatar-les a darrera hora (89 a 106).

L’Edu va debutar amb l’equip amb poca sort, ja que el rival va poder anar fent punts i va tocar-li anar a remolc. Ell va aconseguir deixar els nervis enrere i jugar fort per la granja. Llàstima que ni tansols això fos suficient (77 a 83). A la segona partida se’n va adonar que la granja ja era del rival i va decidir no fer-ne ni cas. Amb aquell sistema que, parlant amb un llenguatge tècnicament i carcassonnilment anomenem “fer punts d’aquí i d’allà”, va poder anar compensant les granges i forçar el desempat (77 a 83). A la tercera partida, el tarragoní va apostar per una gran ciutat. Entre altres coses, perquè les primeres llosetes el van empènyer a fer-ho. Si hagués anat d’una altra manera (volem dir si el rival no hi hagués aconseguit entrar), potser el resultat seria un altre (54 a 82). Llàstima!

Qui us ho explica va començar la primera partida força bé, amb bloquejos pels dos costats, i amb una mica d’avantatge. Tot anava bé fins que al penúltim torn el rival va poder tancar una cituat i recuperar meeple. Us haureu fixat que hem parlat del penúltim. A l’últim, que és el que ve just després del penúltim, va poder-se llençar a una granja de nou punts que van donar la volta al marcador (66-71). Com que d’atracar en sabem tots, a la segona partida el català va intentar robar una granja a la desesperada i amb el 50% d’opcions… i aquesta vegada sí (106 a 99). La darrera partida va estar marcada per una gran ciutat letona a canvi de les granges… que van ser catalanes fins just abans del darrer torn (amb col·laboració involuntària de qui escriu). 78 a 93.

L’Óscar va ser l’últim que ens va donar esperances de no acabar 0 a 5. La primera partida es va decidir per una aposta al 50% letona d’entrar a la granja. Sense voler-vos condicionar amb la sort general del dia, endevineu qui va ser l’afortunat? (94 a 109). Ja sabeu que ens agrada rondinar quan les coses fan llufa, i que a més som ferms partidaris d’aquest dret. La segona partida va estar molt condicionada per una ermita amb camí. L’Óscar la volia per recuperar una altra ermita i un camí… i sorpresa, li va sortir només dos torns després! (102 a 79). Al desempat (del duel, tandebò poguéssim parlar de desempat del matx), l’Óscar va bloquejar tres meeples rivals i ell es va fer amb les granges. Ni els 33 punts que va aconseguir d’aquesta manera no van poder compensar l’avantatge que duia el rival (81 a 86).

Si voleu fem el recompte de com va acabar el matx, però em temo que no cal. A finals d’aquesta setmana (a hores d’ara, encara no sabem ben bé quan) ens enfrontem als francesos i només ens val la victòria per seguir endavant. Ho intentarem!