Diumenge ens vam enfrontar a França en un matx a caixa o faixa. Els números eren molt clars, qui guanyava, seguia endavant a les eliminatòries i qui perdia, les podia seguir a través de la premsa. Segurament és l’enfrontament més important entre catalans i francesos des d’aquella vegada que amb prou feines vam poder salvar Llívia. Van defensar els colors de la senyera en Samu, en Manel, la Núria, en Dani García i l’Edu Cornet.

La Núria va tenir un principi de partida relaxat, segons ella massa i tot perquè en algun moment massa i tot. Malgrat això, la victòria no va perillar en cap moment (106 a 96). La segona partida va començar amb dos meeples francesos que tot just acabaven d’entrar al camp de batalla i es van veure bloquejats. Partida còmoda per la Núria, que tot i veure com la francesa li empatava la granja gran, va endur-se la partida i el duel (105 a 83).

En Dani va començar la primera partida uns quants puntets a sobre al marcador. A partir d’aquí, es va dedicar a fer allò que empipa tant (sobretot, si ets l’altre): anar empatant totes les construccions perquè la distància no es retalli (105 a 85). La segona partida va ser més del mateix: en Dani va seguir jugant amb molta precisió i va saber aprofitar que el seu rival no va tenir el dia més afortunat (87 a 110).

D’aquesta manera, amb 2 a 0 al marcador, la Núria i en Dani no ens van fer patir i es van poder unir al club de patidors que seguíem el matx des del discord.

En Manel va començar sense massa sort, va tenir una visió divina i va posar tres esglésies de costat. És una gran jugada si aconsegueixes que no te la bloquegin, i ell va pensar que com que diumenge és el dia del senyor, és lleig molestar una església. Però no va ser el que va passar. Va fer mans i mànigues per no perdre més meeples, però mentre estava pendent d’això, tampoc va poder fer gaire res de profit (87 a 100). A la segona partida, en Manel va apostar fort per una granja gran. Anava pintant bé, i probablement hagués guanyat si no s’hagués enfrontat a una màquina de treure tapetes (102 a 106).

A l’Edu li va tocar el premi gros, conegut per ser un gran bloquejador. Va estar esperant una lloseta per tancar una gran ciutat. Bé, la va estar esperant i a hores d’ara encara l’està esperant ara… el meeple que hi havia apostat va ser decisiu per no poder empatar els camps (98 a 125). La revenja va ser molt més igualada. De fet, el francès va necessitar els cinc punts d’un monestir per empatar pels pèls (87 a 87)… i endur-se el duel. Va anar de molt poc, llàstima!

En Samu va passar per la primera partida fent-hi gairebé el mateix que els espectadors: veure com el seu rival s’ho passava pipa amb el festival que es va muntar ell mateix. Perquè us en feu la idea, el resultat final és el mal menor de la partida (96 a 106). La segona partida va començar amb molts punts dels monestirs francesos. En Samu va jugar-s’ho tot a una gran ciutat, per la que necessitava un dels dos separadors o un dorito (amb el que ràpidament ens vam deixar de fer il·lusions). A prova d’infart, el separador li va sortir l’avant-penúltima lloseta (131 a 112). La tercera partida va estar molt marcada per la granja. Era catalana fins que el francès hi va llençar el seu darrer meeple i la va empatar. Poques llosetes abans del final, el rival d’en Samu aconseguia alliberar un meeple i el va intentar colar al camp. En Samu li va facilitar l’entrada al camp. Això sí, per fer-ho, calia donar un punt al miquelet que va posar al camí. I així va anar la següent escena de la pel·lícula. A la desesperada, en Samu va intentar empatar altre cop la granja… amb èxit! No hauria servit de res si el seu rival hagués aprofitat la darrera lloseta per donar-se un punt a la ciutat de dalt. Probablement degut als nervis, no ho va fer… i ens va donar la victòria (101 a 101).

Pel canto d’un duro, però ens hem aconseguit classificar per les eliminatòries. Demà dimarts ens enfrontarem a algú que coneixeu, la sots-campiona dels dos mundials i de l’europeu: Rússia. Intentarem aconseguir que, del matx de demà, també en quedin sots-campions.