Vam tenir-ho molt i molt a prop. Però els jugadors de l’equip rus són d’aquells que quan tens la partida guanyada, els hi has de tornar a guanyar. I a vegades, així n’hi ha prou. Dimarts ens vam enfrontar a en Vladimir Kovalev i companyia amb una plaça als quarts de final en joc. Defensant el nostre petit país, es van posar l’uniforme de feina els germans Carol i Dani García, en Joan-Pol, la Núria i en Samu.

Teníem clar que si hi havia un favorit no érem nosaltres. Ara, tampoc esperàvem que totes les partides fossin com la primera d’en Dani. Us fem un molt breu resum de les coses que li van sortir bé: (). 80 a 119. La segona partida va ser molt més disputada. A manca de vuit llosetes, en quedaven tres d’iguals que tots dos necessitaven per dos motius: per projectes propis i perquè no li sortissin a l’altre. Podeu endevinar a qui li van sortir totes tres (posant en entredit allò de la teoria de la probabilitat) si us diem que no hi va haver partida de desempat (71 a 84).

En Joan-Pol va patir molt durant la primera partida. Això sí, el rival també. De fet, en funció de l’ordre de les dues darreres llosetes, el resultat apuntava cap a dos signes diametralment oposats. Aquesta vegada va sortir cara (98 a 95). La segona partida va estar condicionada per una decisió estratègica molt matinera del català, que va decidir sacrificar un projecte més suculent a canvi de tenir menys risc de bloqueig. I no només això, sinó que va ser el rus qui va acabar pagant car el bloqueig de dos meeples (98 a 89). Bravo, Joan Pol!

La Núria es va enfrontar a un dels pesos pesants de l’equip rival, en Mikhail_rus, actual líder de la temporada Arena a la BGA. El meeple encarregat de comptar punts de la rubinenca veia tota l’estona el clatell del meeple comptador rus. Això sí, la diferència era petita i la partida ben oberta. El rus va optar per una invasió del camp gran molt ràpida. La Núria, amb molta sang freda, va construir una estratègia per crear dues granges paral·leles i intentar que la granja russa no creixés. I tot això, sense oblidar-nos que pel mig hi anava havent batusses de ciutats, monestirs, etc. La Núria va llençar el seu últim meeple quan encara quedaven 7 llosetes, i la inversió li va valer la pena (93 a 85). A la revenja, en Mikhail va tornar a estirar dos meeples molt aviat. Suposem que té molt en compte els drets dels treballadors, i a aquelles hores li deurien demanar estirar-se aviat per poder descansar. A diferència de la partida anterior, la rubinenca va tancar ràpidament una ciutat de 22 punts. A partir d’aquí, la Núria va anar robant monestirs i va anar construïnt un bisbat gegant. Després va començar a atacar les granges, no pas amb la idea de robar-les-hi (si hagués pogut, tampoc hi hauria fet un lleig), sinó de deixar-lo sense meeples. I tal com havia previst, el rus es va haver de centrar en protegir-les i no va poder progressar amb altres projectes (102 a 86). Enhorabona, Núria!

Un altre os dur de rosegar va ser el que es va trobar en Samu: en Vladimir Kovalev, campió mundial el 2016. El català va aguantar molt bé el ritme durant la primera partida, però les llosetes finals no li van donar l’empenta que quedava (100 a 104). La segona partida pintava força pitjor, ja que el rival se li va escapar d’uns 10-12 punts d’aquells que són difícils de retallar. En Samu va mantenir opcions fins al final, i de fet en Vladimir va necessitar que en Samu no robés cap de les dues tapetes que quedaven i no entrés a la granja (87 a 101).

La Carol es va enfrontar a un oponent molt bloquejador. A la primera partida això li va anar molt bé, perquè es va poder anar escapant dels intents de bloqueig del rival. I ja ho diu aquell proverbi xinès, mentre estàs intentant bloquejar, no estàs sumant punts per un altre costat. La santvicentina tenia avantatge al marcador, però el rus tenia una ciutat, un monestir, un camí… La lloseta clau va sortir a Catalunya, de manera que la gran ciutat russa es va quedar sense tancar. A més, la Carol va tenir la sang freda de no tancar una ciutat perquè el rival no recuperés el meeple del camí. I això va ser decisiu! (90 a 87).

La segona partida va estar condicionada per un atac a la granja per part del rus. La Carol va anar aguantant l’envestida, però a poques llosetes del final, va veure com l’oponent robava una ermita amb camí que li permetia a un bandoler rus allunyar-se dels terrenys perillosos per fer-se ermità, alhora que donava més terrenys als seus companys del camp. En fi, una festa tot plegat, però ens agrada més quan passa al revés (122 a 131). La tercera partida va ser d’aquelles que es van torçant a poc a poc. I que per més que intentis, no agafes avantatge ni veus la llum per cap costat (85 a 121).
Objectivament, ens podem atrevir a dir que guanyar dos dels cinc duels a Rússia és un bon resultat. A la pràctica, però, no ens serveix per seguir endavant a la competició. Llàstima! Acabarem onzens o dotzens dels vint-i-dos equips que vam començar. Ens despedim desitjant molta sort als equips que continuen lluitant. I també agraïnt la feina als companys d’organització i els àrbitres, que s’empananeguen amb tot això ben bé per amor a l’art.