Tal i com ja vam anunciar fa uns quants dies, dissabte passat ens vam enfrontar als nostres companys d’Espanya. El format va ser molt similar al que hem fet servir als mundials i europeus, amb la petita diferència de la creació d’enfrontaments en mode torneig, de manera que vam tenir el dret de fer servir fins a 15 minuts per bàndol. Vam defensar els colors de la senyera (no érem els únics que defensàvem el groc i el vermell) l’Edu Llorca (bentornat!), la Núria, la Míriam, en Dani que no us ho està explicant i en Dani que sí que us ho està explicant.
El primer d’acabar va ser el cronista, que jugava sense massa pressió per dos factors: es tractava d’un enfrontament amistós i davant hi tenia un dels jugadors, a priori, més potents de la península. Per tant, molt a guanyar i poc a perdre. La sort va començar pel rival, ja que va ser jugador inicial i a més va començar amb un “dorito” (filòlegs, com n’hem de dir? Som conscients que és lleig, però triangle tampoc ens fa el pes). Després d’aquest ensurt inicial, un festival de camins (si hagués volgut hagués pogut arribar fins a Santiago) va embussar el joc de l’espanyol, relegant-lo només a intentar, i en alguna ocasió aconseguir, empipar les ciutats catalanes. Fins i tot, qui escriu es va permetre el luxe de no lluitar la granja gran per assegurar la victòria traient uns quants punts de cada meeple (121 a 112). La segona part va ser més del mateix, amb l’agreujant que la granja gran, aquesta vegada no era tan gran (110 a 88).
L’adversari de la Núria va trobar que cada vegada que tancava i obria els ulls tenia un seguidor menys a la mà i un més semi-bloquejat. La Núria va aprofitar-ho per anar obrint escletxa fins que la diferència va ser insalvable (94 a 68). Ens hagués anat molt bé que la segona partida hagués estat un calc de la primera, però es veu que al jugador espanyol això no li va semblar bona idea i va donar força més guerra, planificant-se d’una manera més conservadora. La Núria va provar de desequilibrar la partida atacant dues granges de dotze punts simultàniament. El seu rival, amb encert, va provocar que no es connectessin i més tard les va intentar empatar totes dues amb èxit a mitges. La conquesta espanyola d’un tercer camp de 15 punts) creat a posteriori no va poder compensar la bona feina que havia fet la rubinenca durant tota la partida (104 a 82).
La Míriam va començar fent un aplec de monestirs. Podien ser molts punts, però també es va arriscar a que alguns dels seus meeples agafessin el gust d’anar a missa i es quedessin a viure a l’església. Els aconsegueix rescatar i arriba just a temps per lluitar la batalla dels camps. Quatre contra quatre i un cinquè de cadascun intentant entrar. Aquesta vegada la sort va estar del nostre costat, i només la Míriam ho va aconseguir (107 a 95). La següent partida va anar ben bé fins a mitja partida amb 8 a 7 (cap dels dos s’en estava de fer la guitza a l’altre). Partida força igualada, una granja gran per cadascú fins que… la Míriam ataca el camp del seu rival amb èxit. L’espanyol busca el dos contra un, però no hi és a temps (91 a 77). Amb aquest punt, ens aseguràvem la victòria de l’equip.
En Dani Garcia va anar tirant endavant a la primera partida. Llàstima que el rival també tirés endavant i les seves construccions li donéssin més punts. Quan va voler posar-hi remei, ja va ser massa tard (83 a 112). La segona partida tampoc pintava massa bé, però en Dani va provar d’entrar a una granja deixant-ho en mans de la sort i… va sortir-li bé! (93 a 83). La tercera es va posar molt de cares pel santvicentí quan va bloquejar dos meeples al rival. Llàstima que molt poc després no pogués evitar el bloqueig de dos dels seus! El cop estratègic i sobretot moral, combinat amb la manca de fortuna, va acabar-lo de condemnar (60 a 84).
’Edu va fer tres partides molt similars contra un rival amb una potencia molt semblant a la seva (que no és dir poc). A totes tres hi va haver molta igualtat, sense cap dels dos que aconseguís grans distàncies, i jugant una mica amb el bloqueig. La primera se li va escapar per poc (103 a 107). A la segona el va salvar no haver començat (120 a 120). La balança es va decantar definitivament cap a l’espanyol a la tercera (87 a 99).
Finalment, doncs, victòria de l’equip català per 3 a 2, i podem afirmar que ha estat una molt bona experiència.
Y a los compañeros de Carcassonne Spain, muchas gracias por la invitación y esperamos repetir pronto!