Vam dir que us ho explicaríem. Hem trigat uns quants dies, però us ho expliquem. Dimarts passat la selecció catalana es va enfrontar a l’holandesa per un lloc als quarts de final del mundial. Els valents, per part nostra, van ser la Núria, en Santi, en Dani, l’Eduard Llorca i en Samu.
Havíem de donar la sorpresa, i el primer de fer-ho va ser l’Eduard, que li va robar la pole position a en Samu. Primera partida amb molts bloquejos, però per desgràcia nostra més d’un costat que de l’altre. No hi va haver res a pelar (58 a 86). La segona va ser molt més igualada, fins que una ciutat grandeta va decantar la balança a favor de l’holandès (87 a 89).
Per temes laborals, en Samu va haver de començar la partida des del mòbil. Va fer un missclick que va pagar car. Una ciutat de més de vint punts va esvaïr les poques esperances que quedaven (109 a 139). La segona partida va ser molt més renyida. El català es va aferrar a una granja gran per assegurar la victòria, però el contrincant va decidir a contraatacar buscant punts per altres costats. I li va anar prou bé (110 a 111).
La Núria i el seu oponent tenien un camp compartit, fins que la catalana va decidir que volia que fos purament rubinenc. Llavors, l’holandès va intentar empatar a dos meeples, però la Núria va ser a temps de bloquejar-li el granger. A partir d’aquest moment, la Núria es va dedicar a controlar amb certa tranquil·litat que no hi hagués cap sidral, i ho va fer molt bé (121 a 100). La segona partida va començar amb una ciutat compartida, en què l’holandès va llençar el segon seguidor. A més, va decidir separar la Núria, deixant un 2 contra 0 i un 0 contra 1. La catalana va poder bloquejar els dos meeples rivals. A més, va aprofitar la superioritat numèrica per adjudicar-se dues granges de 3 i 5 ciutats (118 a 99). Ella diu que va tenir la sensació de més descontrol descontrol que a la primera partida. L’adversari pla, que deuria tenir aquesta sensació. Dada curiosa: fins a 30 punts de camins de la rubinenca.
El rival d’en Dani va començar llençant molts meeples al terreny de joc entre ciutats i monestirs. El santvicentí va jugar al bloqueig i a la molèstia, fent-ne difícil la recuperació. Mentrestant, va aprofitar per anar fent puntets i assegurar-se una granja de 18 punts (93 a 79). La segona va començar igual, però aquest cop el rival sí que va poder anar recuperant meeples. Es va decidir tot en els camps, que, tot i els intents del català, van acabar de color holandès (77 a 102). La tercera partida va anar molt igualada (ciutadeta per mi, caminet per tu, ciutat guardiola per mi, etc.). En Dani es va llançar a una granja de 9 punts que van acabar sent 12 i que li van donar la victòria (79 a 76).
En Santi es convertir en una màquina de bloquejar a la primera partida: a mitja partida el rival només comptava amb quatre efectius. Molt ben assegurat per part del mataroní (66 a 48). La segona partida va anar molt igualada fins cap al final, on una decisió arriscada d’en Santi combinada amb un seguit de despropòsits en l’ordre de les llosetes, va donar la victòria al rival (72 a 75). La definitiva del duel i de l’eliminatòria va començar amb, ràpidament, només dos meeples a la mà del català. Tot i això, va jugar com ell sap, robant un camí al rival, va escapolir-se de diversos intents de bloquejos i va anar tancant ciutats petites. La sort de Sant Santi el va deixar fins a 30 punts per sobre en un moment donat. A partir d’aquí, es va dedicar a que no s’emportés simultàniament una ciutat guardiola i la granja gran. L’holandès va poder quedar-se amb la ciutat… només amb la ciutat (98 a 86). Quin patir!
Aquesta victòria torna a deixar, per tercera vegada en tres mundials, Catalunya entre els 8 millors equips del món, una fita que només compartim amb russos i nipons. Dissabte ens veurem les cares amb els portuguesos, amb els que no ens hem enfrontat mai en mundials ni europeus, per un lloc a semifinals. Els nostres valents intentaran que no sigui l’últim matx que us expliquem!