Classificats per als quarts de final. Aquest podria ser el títol de la crònica, però hem preferit posar-hi el resultat del matx, per allò de mantenir els costums. Dimarts al vespre ens vam enfrontar a Itàlia en un duel gairebé a caixa o faixa; a qui perdés se l’hi complicaria bastant la classificació. L’alineació presentada per part catalana va ser: David, Samu, Toni, Dani i Pere (fisherman7a). Sabeu el típic personatge que els guionistes fan aparèixer al final de la primera temporada i té tota la pinta que tindrà un paper molt rellevant a la segona?
El primer d’acabar va tornar a ser en Samu. Potser l’hi hauríem de dir que fer la pole no dona punts extres. Aquesta vegada va demostrar la millor versió d’ell mateix amb un joc súper agressiu, no deixant cap opció a l’oponent (139 a 90 i 108 a 78). Després del matx ens comentava que fins i totAl’hi sabia greu pel contrincant. Vols dir que, d’haver pogut, el rival no t’hagués fet el mateix? Això és un joc i és la guerra alhora!
A en Pere l’hi haurem d’estirar les orelles. A la primera partida va jugar gairebé tota l’estona a remolc. Al final, però, aconseguint empatar les granges i robar, i després tancar una ciutat gran, va aconseguir superar l’oponent (109 a 95). La segona partida va ser força més tranquil·la (segurament des d’Itàlia no ho veuen així), i en Pere no va permetre en cap moment que es girés la truita (112 a 79). Dèiem que l’hi havíem d’estirar les orelles: el motiu és que el molt barrut ens va dir que no estava al 100% per jugar. Algú s’ho creu? Si voleu veure’n les partides, en Miquel en va fer un streaming: https://www.youtube.com/watch?v=nZeuF9u_oO0
En Toni no va tenir opció a la primera partida (94 a 109). A la segona, però, va tornar en Toni que tots coneixem amb el seu estil pur i dur, i va forçar el desempat (96 a 56). Tot l’equip ja respirava tranquil, era l’enèsima vegada que perdia la primera partida i sempre havia acabat remuntant. Per què aquest cop havia de ser diferent? La qüestió és que aquesta vegada va deixar la remuntada a mitges, en no tenir opció a la tercera i definitiva partida (86 a 110). Ell mateix confessava que en tonisoler nocturn sol ser un pèl més fluix que en tonisoler diürn.
En David també necessitava una remuntada després que a la primera partida les llosetes el deixessin gairebé sense marge de maniobra (96 a 106). La segona partida va començar pintant malament, especialment quan l’oponent es va apoderar de la granja. En aquell moment la sensació va ser de “Déjà vu” de l’enfrontament de dissabte contra Romania. En aquest cas, unint granges del rival i, gràcies als punts dels monestirs, també va saber endur-se la partida. Igual que a la vida, en aquest joc no es pot subestimar mai el poder de l’església. A la partida definitiva va saber jugar molt bé les seves cartes, controlant la granja gran en tot moment i sense donar en cap moment opció al contrincant (111 a 82).
Amb el matx ja sentenciat, només quedava qui escriu, que es va cobrir de glòria en la primera partida. Un seguit d’errors a les darreres llosetes només comprensibles a partir d’un curtcircuit van propiciar la derrota a la primera partida (75 a 83). S’ha de ser senglar! Fonts de la defensa asseguren que no hi va haver suborn per part dels italians. La segona partida va tornar a anar molt ajustada, però aquest cop, sense curtcircuits pel mig, el punt va anar per Catalunya (72 a 66). A la tercera el rival es va protegir d’un doble bloqueig, però per fer-ho va comprometre un tercer meeple. La corba desbloquejadora es va fer pregar molt per sortir, i el cronista ho va aprofitar per fer-se amb el control de totes les granges. Al final de la partida, el llançament de meeples a la desesperada de l’italià va estar prop de funcionar (119 a 116).
Al final doncs, una altra victòria molt disputada, tot i que el 4 a 1 pugui fer pensar el contrari. D’aquesta manera, ens assegurem passar a la fase final. De moment, només ho hem aconseguit nosaltres i Alemanya. La setmana que ve ens toca descansar, així que no se’ns acut millor pla que asseure’ns a menjar crispetes mentre mirem la resta de matxos i esperem rival.