Doncs ja tornem a estar actius, i podem dir que hem començat amb molt bon peu. El passat dijous ens vam enfrontar a l’equip grec, debutant en aquest tipus de competicions. Estava composat per tot un bicampió mundial (Pantelis Litsardopoulos), un altre bon jugador segons el rànquing de la BGA, i tres autèntiques incògnites. Per part catalana, vam formar l’equip amb en Pere, en Miquel Rodrí… perdó, Jornet, en Santi, en David Bourdois i qui redacta aquesta crònica.
El premi gros l’hi va tocar a en Pere (enfrontament entre dos jugadors que van compartir mundial, per cert). Us explicarem la llegenda del seu oponent, per si algú no la coneix. Diu que quan va tornar d’Essen, un bon amic seu l’hi va comentar que ser campió del món de Carcassonne no tenia tant de mèrit, ja que es tractava d’un joc de sort. El bo d’en Pantelis no va tenir més remei que tornar a Essen i guanyar un altre mundial per demostrar-li que no era així. Anant al que va passar sobre el tauler (o sobre la pantalla, si voleu ser primmirats); el jugador grec va crear una ciutat gran de la que en Pere va rondar diverses vegades el bloqueig… sense èxit. Es decanta la balança i primer punt per en Pantelis (96 a 120). A la segona partida es van invertir els papers, va ser en Pere qui tenia la ciutat gran, de la que el grec va estar rondant el bloqueig… aquest cop sí, amb èxit. Aquest fet va tornar a decidir la partida (82 a 90). És molt difícil guanyar a un jugador d’aquesta força, i la missió es converteix en impossible si en moments clau, la sort l’hi somriu a ell. En qualsevol cas, ben jugat per part d’en Pere, estem segurs que tindrà més sort i encert a les properes rondes.
El cronista va topar amb una de les tres incògnites. Per fortuna nostra, es tractava d’un jugador a qui l’hi faltava una mica de rodatge (tal i com ell mateix va reconèixer després del duel). Un pànic excessiu a quedar-se sense meeples va deixar el jugador grec enrere al primer duel, i la diferència es va ampliar al final de la partida amb la granja gran (123 a 81). A la segona partida es va repetir el patró, tot i que el grec va oposar més resistència (108 a 72). Victòria tranquil·la que servia per empatar el matx.
En Santi, que debutava amb l’equip, també s’enfrontava a una incògnita. A la primera partida va aconseguir tancar una ciutat de 26 putns que l’hi va donar molta tranquil·litat. L’oponent es va veure obligat a fer jugades molt arriscades, d’aquelles que saps que gairebé segur que t’hi enganxes els dits, però ho has de provar. Efectivament, s’hi va enganxar els dits… victòria d’en Santi (112 a 71). Si els 26 punts de la primera partida us han semblat molts, no us explicarem que a la segona va aconseguir tancar una ciutat de 42. A més, va ser el grec qui havia iniciat el projecte, i en Santi s’hi va autoconvidar i més tard se la va apropiar. Aquesta vegada, però, el grec va tenir més encert (i sort), i la partida no es va decidir fins al final, quan en Santi es va emportar una aferrissada lluita per les granges (135 a 115). Un altre punt pel combinat català, i en Santi que debuta per la porta gran. Enhorabona!
En Miquel va conèixer el seu oponent unes hores abans del duel, quan tots dos entrenaven per la BGA amb la modalitat Arena. En aquell moment tots dos van poder veure que els havia tocat un rival que no regalava res (la lluita va acabar en empat). Bé, en aquest joc ningú sol regalar res. Durant el duel, en Miquel va tenir el suport pel discord de l’Eduard “Sancho Panza”, experiència molt positiva segons tots dos, per poder compartir estratègia i opinions durant les partides. A la primera partida, per poder salvar un meeple català, es va provocar una carnisseria (es van inhabilitat dos meeples de cada bàndol). Amb pocs meeples, els bloquejos són importantíssims, i el jugador grec va tenir molta més sort que en Miquel en aquesta lluita (71 a 90). Alts i baixos a la segona partida: el jugador grec va amenaçar amb una ciutat gran, però en Miquel va ser a temps de bloquejar. En Miquel amenaça amb fer 18 punts de cop amb dos monestirs. El jugador grec, molt hàbilment, els intenta bloquejar, però la sort fa que no hi sigui a temps. Avantatge de punts i meeples pel català, que potser amb un excés de confiança no va bloquejar una ciutat grega que deixava la partida molt més ajustada. Com sol passar en moltes partides, les granges van ser decisives… a favor d’en Miquel, que forçava la tercera partida. La tercera i definitiva partida va començar molt bé pels nostres interessos (enduent-ser una ciutat disputada de 22 punts). Una errada a meitat de partida pràcticament va deixar sense opcions el grec: va bloquejar una ciutat catalana, però va inhabilitar un granger grec. La lluita es va centrar en la granja gran (en Miquel en tenia prou amb no perdre-la), i així va ser. El darrer meeple que hi va colar el grec només va servir per empatar-la. Al final 89 a 64, i de postres no hi va haver el clàssic Magnum sinó iogurt grec amb mel (en Miquel ens va confessar que d’haver perdut no hi hagués hagut mel, per fer-ho més amarg). Ens quedem amb les ganes de tornar a provar la fórmula de tàndem per propers matxos.
En David Bourdois es va enfrontar a la tercera incògnita, en aquest cas un os molt dur de rosegar. A la primera partida, en David ja va veure de quin peu calçava el seu rival. Per sort, va passar barat, 119 a 117. A la segona, el rival va tornar a avisar… i no només això (96 a 115). A la definitiva, en David tenia molts punts d’avantatge al marcador i diversos monestirs, però el rival comptava amb una infinitat de granges que feia basarda. El duel es va decidir pel canto d’un duro a favor del català (105 a 98). La sorpresa majúscula va ser quan el rival va dir que feia 4 anys que no jugava al Carcassonne.
Us convidem a recuperar-ne la retransmissió d’en MeepleWizard al següent enllaç. (bona part del vídeo és de l’Holanda – Regne Unit:
Des de Mèxic també se’n van fer ressò, i en aquest enllaç també hi surten tots dos matxos: https://www.twitch.tv/videos/743912383
Finalment, victòria catalana per 4 a 1 (ni en mundial ni en europeu no canviem el 4 ni l’1, l’únic que varia és el signe del matx). Demà dimarts ens enfrontem amb el temible combinat alemany, el nostre botxí al mundial. Esperem poder donar-vos millors notícies que en aquella ocasió