Diumenge ens vam enfrontar a la República en un matx gairebé a caixa o faixa. Per part nostra, l’alineació va ser: en Samu, en Jordi, en Santi i els dos Danis.
En Samu no va tenir el seu millor dia (95 a 117 i 89 a 97).
El cronista va començar molt bé a la primera partida, amb un molt bon control del joc. Fins que un tancament d’una ciutat amb majoria catalana (3 contra 2) va desencadenar també el tancament d’un monestir txec (#FreeTothom) i es va desfermar una autèntica revolució en què la lluita dels pagesos es va tornar temible. La granja gran, que durant bona part de la partida havia estat catalana amb un meeple i una altre a punt d’entrar, va estar molt a prop de canviar de colors. Al final va acabar en un ensurt, i la granja va ser finalment compartida (95 a 89). La segona partida va començar molt pitjor: un intent de doble bloqueig que enlloc de ser defensat és contestat amb un altre intent de doble bloqueig. Només un acaba sortint bé (el nostre, no). Després d’una intensa lluita, la desgràcia inicial estava pràcticament compensada… fins que el txec va propiciar un afortunat doble bloqueig de monestirs (només faltava una corba de les sis que quedaven per tancar-los!). Res a pelar, i cap al desempat (76 a 88). Aquest va començar amb clar color txec, bàsicament per un marcador molt exagerat a les llosetes inicials. El cronista es va veure tant perdut que es va jugar el tancament d’una gran ciutat al 50%… aquest cop amb sort! Bé, sort és un dir, perquè el recital de tapetes del final va donar molts punts al txec. El cop de gràcia definitiu va ser a la darrera lloseta, en què va aconseguir 9 punts (81 a 86).
En Jordi, que venia d’un paper molt digne a l’interdeviriano (va tombar el que acabaria sent campió!), va patir un seguit de despropòsits. El seu oponent, bloquejador de mena, va saltar al tauler amb les idees molt clares. En Jordi va provar de defensar-se amb dents i ungles, i al mateix temps, intentar tornar-li de la mateixa manera. Pràcticament tots els intents van resultar en va. Sabeu quan sempre us surt la lloseta bona un torn tard? Jordi, havies canviat l’hora? (60 a 91 i 54 a 90).
En Santi va tenir una primera partida molt igualada, d’aquelles en què s’empata la ciutat gran, s’empaten les granges… i un bloqueig ho pot decidir tot (80 a 90). A la segona en Santi va fer forat amb els monestirs, però l’oponent es va poder fer fort en una gran ciutat i amb la sort final d’entrar a la granja gran (110 a 123).
Finalment, en Dani va tenir davant un dels jugadors top a la BGA (Moya88, àlies el ràpid). Ens consta que avui dijous ja han acabat les tres partides. Molt bon joc d’en Dani a la primera partida (97 a 66). A les altres dues, però, no va tenir la sort de cara i va acabar cedint el punt (87 a 102 i 79 a 88).
Resultat d’autèntic despropòsit, i felicitem a l’equip txec que depèn d’ell mateix per classificar-se.
Dimarts vam jugar contra l’equip hongarès (fem les dues cròniques en una perquè no hi ha hagut temps físic de redactar-les per separat). Dilluns vam pujar a Montserrat tres vegades a peu coix. Bé, jo no hi vaig poder anar, és el que m’han dit. Quina llàstima que es descuidéssin de gravar-ho!
Per classificar-nos necessitàvem un 5 a 0, a més d’un seguit de caramboles miraculoses (a hores d’ara encara no sabem si es donaran). L’equip hongarès també tenia la classificació en joc (i força més opcions que nosaltres). Per part nostra, van jugar en David Bourdois, en Dani Garcia, en Pere, l’Eduard i en Miquel (bentornat després de tantes rondes!).
En Pere va ser el primer d’acabar, sense gaire fortuna. Va tenir aquella sensació que tots coneixem tan desagradable d’haver fet les coses raonablement bé, i no haver tingut gens de sort (75 a 84 i 96 a 122).
Seguidament va acabar en David, que va topar amb un dels oponents menys forts als que s’ha enfrontat. Bon domini català a la primera (127 a 95). A la segona partida, però, l’hongarès va sortir amb l’espasa entre les dents, amb una agressivitat que no s’havia ni ensumat a la partida anterior. En David va saber afinar molt bé (108 a 96).
En Dani va anar per davant en tot moment al marcador a la primera partida. També al final, que de fet, és quan importa (88 a 78). A la segona partida es repetia el patró, l’únic que havia de fer era no perdre la granja gegant. Hagués sigut molt fàcil si el rival no hi hagués llençat fins a 5 meeples. Al final, les granges van acabar sent per tots dos, i la partida i el duel cap a Sant Vicenç (131 a 117).
En Miquel va tornar amb moltes ganes de guanyar. Feia més d’un mes que no ho feia, ni tan sols en partida amistosa. Clar que tampoc perdia. El seu oponent en va pagar els plats trencats (83 a 75). A la segona partida, va haver de superar un clar desavantatge. Una bona lluita d’en Miquel combinat amb un desafortunat missclick de l’hongarès, van deixar la victòria a la delegació catalana a Euskal Herria.
I qui, segurament, va suar més, va ser l’Eduard. A la primera partida no va aconseguir capgirar el resultat (115 a 119). A la segona, clar domini català (106 a 85). I al desempat, clar domini hongarès. L’Eduard va llençar diversos atacs a la desesperada, jugant-s’ho a imprecisions i infortuni del rival. N’hi va haver de totes dues. Molt bon exemple de com lluitar quan s’està pràcticament perdut (104 a 102).
Al final victòria per 4 a 1 que arriba un xic massa tard, i que arrossega l’equip hongarès (gairebé) al pou. Tanquem l’europeu amb dues victòries i quatre derrotes, i ja veurem la posició final, presumiblement serem onzens o dotzens. Els resultats no són els que hauríem volgut. Buscant el costat bo, hem plantat cara en un grup objectivament duríssim. Ens hem quedat a un duel de guanyar els dos primers del grup (Romania i Polònia), i a un matx de classificar-nos. Una llàstima. El que sí que garantim que tenim és esperit de lluita i ganes de millorar. Esperem poder-ho aplicar en properes competicions (mundial 2021?)