Dilluns de la setmana passada va començar el mundial online per equips 2022. Catalunya es va haver d’esperar fins diumenge per jugar el seu primer enfrontament. Davant, una potent República Txeca que no es va guardar cap as a la màniga. En l’únic precedent (euro 2020) ens van endossar un 0 a 5. La part bona és que no podia anar gaire pitjor. Van defensar els nostres colors l’Eduard Llorca, en Jordi Carlos, en Santi Fradera i els germans Carolina i Dani García.

Com que no jugava en Samu, algú dels altres havia d’acabar el primer, i aquest va ser l’Eduard, que es tornava a incorporar a l’equip després d’uns mesos de pausa. Amb mitja hora ja ho tenia enllestit. Podeu pensar “un quart d’hora per partida i 2 a 0”. Doncs no, van tenir temps de fer-ne tres. Eduard, sabem que t’ho vas passar bé al torneig llampec, però nos sabíem que tant! Les granges van ser les protagonistes de les tres partides. La primera se’n va anar cap a Txèquia (85 a 103), però el barceloní es va refer i va poder decantar la balança a favor seu (118 a 111 i 90 a 87). Fregant el travesser, però val igual. Bravo!

A en Santi també l’hi hagués agradat que les granges fossin decisives, però un llamp de granja de 33 punts no va poder compensar tots els punts que l’oponent duia al marcador (92 a 100). La segona partida pintava força millor, amb dos meeples txecs bloquejats d’inici. Això sí, la sort no va acompanyar el mataroní en una ciutat de 10 punts (la va acabar tancant, però quan ja no venia d’aquí) ni en un 50% d’un camí i una ciutat petita (72 a 82).

En Dani, durant el primer assalt, no va aconseguir igualar ni una ciutat guardiola gran ni les granges. Tot plegat va pesar massa (83 a 102). La segona va ser marcada per les ciutats petites i els monestirs catalans, que van fer insuficient la granja txeca (91 a 76). La definitiva va ser molt embussada per ambdós costats: ciutats i monestirs a mitges, semibloquejos… allò que també se’n pot dir una festa major. Podria haver caigut pel nostre costat perquè la diferència va ser molt petita, però no va anar així (81 a 85).

La Carol defineix les seves partides com a normals. Amb aquests resultats, et convidem a que facis totes les partides normals que vulguis! A la primera, sense que hi hagués res gros a destacar, el rival va tenir el puntet de sort més que la catalana que l’hi va donar la partida (97 a 100). La segona partida anava igualada fins a quatre llosetes del final. La Carol va intentar usurpar una ciutat. El rival va fer els càlculs que per robar i tancar la Carol necessitava molta sort. I els càlculs probablement van estar bé, però això de les probabilitats, a vegades… 123 a 96 per la santvicentina. La tercera partida va estar marcada per una lloseta que necessitava la Carol per tancar una ciutat. En quedaven cinc, però es va fer pregar massa. Finalment va acabar-n’hi sortint una, i va ser suficient per endur-se la partida, el duel i deixar el matx en mans d’en Jordi.

El darrer d’acabar va ser en Jordi. Justificadíssim, sabent que jugava amb un dels jugadors més “pensadors” (sobretot siguem políticament correctes) de la BGA, en Moya_88. En Jordi li va dir allò de “no vols te? doncs tres tasses!”, i va jugar a la mateixa velocitat que el rival. La primera partida va començar molt bé, amb uns 10 punts de diferencia a favor del maresmenc. El català es va convidar a una ciutat compartida, però el txec li va dir que allà ja hi havia prou gent i que s’esperés a fora. Al cap de poc, quan la ciutat “expulsada” de la ciutat compartida ja era prou gran, el txec va intentar entrar-hi, i llavors va ser quan es van canviar els papers. La gestió de granges va ser decisiva (87 a 84). El públic hagués pogut anar a dormir aviat si la segona partida hagués anat igual, però va ser d’aquelles que hi ha molt poc a fer. El marcador només es va poder maquillar amb la revolta de segadors catalans al camp (88 a 104). L’assalt definitiu va començar amb color català, ja que el txec va veure com dos dels seus seguidors quedaven bloquejats per només un dels nostres. A partir d’aquí, en Jordi va deixar algunes coses al 50% (un monestir amb camí, un dorito per tancar una ciutat…) i TOT li va sortir a ell! A més, la tapeta inicial que necessitava l’adversari per tancar una macrociutat, també la va treure en Jordi (109 a 89). Enhorabona Jordi i enhorabona equip!

Ja ens queixarem de mala sort la setmana que ve, avui seria tenir massa galtes. Comencem amb molt bon peu el mundial, derrotant un dels equips punters del grup. Diumenge ens veurem les cares amb Hongria, un equip molt perillós però que fins ara se’ns ha donat prou bé. Esperem explicar-vos una altra victòria!