El mundial és molt dur i no sempre es pot guanyar. Els catalans ho hem resdescobert aquesta setmana, quan hem topat amb el potent combinat mexicà. Per sort (i per la feina feta les altres dues setmanes), seguim mantenint bones opcions de superar la fase de grups.

Els defensors dels nostres colors van ser en Dani, la Núria, en Samu, l’Eduard i l’Eduard.

Trobàvem a faltar explicar-vos que el primer d’acabar va ser en Samu. A la primera partida va viure amb dos meeples aturats (el que representa el 29% del total, no tant estrany al nostre país). Va intentar un atac desesperat al camp per intentar compensar-ho, però no va ser suficient (103 a 108). A la segona partida, en Samu es va apropiar de la granja gran i tot apuntava molt bé… fins que el rival va tancar un llamp de ciutat que s’ho va carregar tot (96 a 101).

La Núria va tenir el plaer d’enfrontar-se a la Jessie, amb qui es va conèixer la tardor passada a Essen. La primera partida va pintar bé tota l’estona, amb bloquejos per part de la rubinenca. La Núria es va situar a un camp petit, no pas per puntuar ella, sinó perquè la de Durango no engrandís el seu camp gran. Victòria tranquil·la (90 a 75). La segona partida va començar amb un tancament d’una gran ciutat catalana, i a més atac a les granges. La Jessie, però, no es va rendir i va anar retallant distàncies. Per segona vegada va ser víctima dels bloquejos, la qual cosa no li va permetre lluitar per les múltiples granges (92 a 74).

En Dani va tenir tres partides travades, amb una quantitat considerable de bloquejos i empipaments de meeples considerables per totes dues bandes. La primera partida va tenir un lleuger color català tota l’estona que el santvicentí va saber transformar en punt (97 a 81). La segona, altre cop molt igualada. Els punts de monestirs i companyia, juntament amb un parell de doritos amb camí que es van entossudir a anar a Mèxic, van impedir la sentència catalana (84 a 86). La tercera partida pintava molt malament fins que en Dani es va anar refent a poc a poc. El mexicà li va empatar una ciutat gran, i a l’intent d’en Dani per tornar-la a robar (que l’hi hagués donat la victòria), va tornar a topar amb l’amic dorito (78 a 88). Bon joc però va faltar un puntet de sort, llàstima!

L’Edu Cornet va començar molt malament, encaixant un 16 a 0 de sortida d’aquells que gairebé deixen sense moralt. El tarragoní, però, es va arremangar i va començar a sumar punts de monestirs i va jugar-s’ho tot a la granja. Un 50% d’aquells tan freqüents al món carcassonnià van impedir al mexicà ajuntar granges i endur-se la victòria (116 a 102). Els monestirs van canviar de color a la segona partida, cosa que va fer que l’Edu hagués de reaccionar a través de ciutats. Va poder-ne tancar una de gran, i a més hi va llançar un granger de 12 punts. Si la partida hagués durat una lloseta menys, el resultat hagués estat un altre, però… si estem rondinant de mala sort, ja sabeu què va passar, oi? (99 a 103). La definitiva va tenir-ho tot molt més repartit (camps, monestirs, ciutats…). La clau va ser una ciutat guardiola mexicana que no hi va haver manera d’atacar. L’Edu va provar algun intent desesperat amb ciutats petites, però no li van sortir bé (91 a 98). Va anar de ben poc, la propera anirà millor!

L’Eduard va maleir els separadors a la primera partida: fins a dues vegades el mexicà el va separar de grans ciutats compartides. Res a pelar (126 a 96). A la segona partida, el barceloní no va poder… o no es va atrevir a atacar la ciutat compartida. La lluita va ser pels camps amb victòria catalana (105 a 87). La definitiva pintava bé, amb un marge de 25 punts per l’Eduard a mitja partida. Un error estratègic combinat amb un seguit d’accions afortunades mexicanes, el van deixar sense opcions (82 a 93).

Dissabte ens enfrontem a Hong Kong, que de ben segur que intentarà cremar els últims cartutxos per colar-se a la fase eliminatòria. Comptem explicar-vos-ho!