No ha pogut ser. Dissabte ens vam veure les cares amb l’equip portuguès per un lloc a semifinals, i ens va faltar un punt d’encert o de sort que hem tingut altres vegades. Per part nostra, van jugar en Samu, en Manel, en Dani, la Carol i en Jordi.
En Manel va ser l’encarregat d’inaugurar el marcador. A totes dues partides, tots dos van anar fent puntets però al de Cornellà li va somriure una mica més la fortuna (95 a 92 i 132 a 114).
En Jordi va patir un atac de daltonisme (com empipa quan l’altre fa servir el mateix color que tu!). Dos intents de bloqueig del portuguès, a priori molt salvables, van acabar sense resolució catalana. Si a tot això hi sumem que el maresmenc es va haver de convertir, a la força, en enginyer de ponts i camins, res a pelar (78 a 123). La segona partida va començar amb un lleuger avantatge català fins que… el nostre amic 50% va voler que fos el portuguès qui entrés en un llamp de ciutat. Llàstima! (98 a 114)
Molt igualada la primera partida d’en Dani, que va donar la cara tota l’estona i va aconseguir empatar una granja de 30 punts. Llàstima dels tres puntets que li van faltar per rematar la feina! (120 a 123). La segona partida pintava molt millor pel santvicentí, fins al punt que va dominar el marcador de 25 punts de diferència. A partir d’aquest moment, un granger borratxo, un monestir de nou punts directes i una sèrie de despropòsits van invertir del tot la tendència (78 a 92).
La primera partida de la Carol va començar amb molèsties per ambdós costats, amb la diferència que a un l’hi sortien les fitxes per salvar-se i a l’altre no. I l’afortunada no era la Carol. Veient la diferència de punts que l’hi treia, molt encertadament va atacar la granja, però tot i tenir èxit en aquesta operació, la situació era del tot insalvable (90 a 101). A la revenja, el panorama va canviar força: el que no l’hi havia sortit a la primera l’hi va començar a sortir ara. La Carol va haver de prendre una decisió difícil: una lloseta que alliberava un meeple seu i unia una ciutat, però alhora donava l’opció al rival de salvar dos seguidors. Com en diem en llenguatge tècnic carcassonner, allò que no saps si et senyes o et treus un ull. Com que anava per davant al marcador, va optar per la prudència i que els meeples es quedessin tots al tauler. Amb un bon desplegament eclesiàstic i una ciutat de 14 punts, la balança es va decantar cap a Sant Vicenç (97 a 75). El desempat va començar pintant un pèl malament. però a poc a poc la Carol va equilibrar la balança i fins i tot la va acabar desequilibrant a favor seu (98 a 97). Tanquem la seva crònica amb una anècdota: esperem que al portuguès li agradi sortir els diumenges amb la moto, si no ja ens explicarà de què en farà de les nou corbes que l’hi van tocar!
El pes del matx va recaure sobre en Samu, que es va poder endur la primera partida gràcies a un doble bloqueig matiner (76 a 74). La segona estava aparentment controlada… fins que el rival va empatar-li les granges (80 a 90). La tercera i definitiva va començar amb intents de bloqueig per part d’en Samu (si ens aneu llegint, sabreu que és una tàctica que no fa gairebé mai), però el portuguès va anar tenint fortuna per escapolir-se’n. Quan diem fortuna, volem dir molta fortuna. No sé si heu vist mai una partida en què un jugador bregat com en Samu vagi perdent 14 a 75 (sense fer cap cantada, o almenys cap d’escandalosa). Amb l’ajuda de les granges i una ciutat que va poder tancar massa tard, en Samu va poder acabar amb més bon gust de boca del que es podia preveure (94 a 104).
Caiem amb el cap ben alt, per tercer cop en tres mundials en zona de “diploma olímpic” (setens). Com és costum, ens despedim desitjant sort als quatre conjunts que queden vius i agraint a tothom que fa aquesta festa carcassonnística possible (Pere, Núria, David, Santi, Kerry, Marian, Elías, Melvin i un llarg etcètera).
