Ahir dissabte a la tarda vam jugar el torneig en format familiar que els companys organitzadors de les Vilajuga de Vilafranca del Penedès ens van proposar crear. Aquests darrers anys, les partides de competició al nostre país han anat tombant majoritàriament cap al format de dos jugadors i, en alguns casos, de quatre jugadors dividits en dos equips. La proposta d’ahir va ser com es feia habitualment fa uns quants anys: les partides van ser de quatre jugadors i tots contra tots. Aquest format familiar va animar a diverses famílies (mai més ben dit) i colles d’amics a apuntar-s’hi: vam ser vint-i-sis jugadors.
Després de les tres rondes classificatòries, els quatre jugadors més ben classificats van ser l’Eduard Llorca, l’Eric Contreras, en Miguel Ángel Ruiz i la Marina Ojeda. Quan encara no s’havien robat la meitat de les llosetes, la Marina i l’Eric van tancar un rellamp de ciutat que els va donar trenta punts a cadascun i gairebé els deixava com a únics candidats a la victòria final. L’Eduard, però, va demostrar que no havia guanyat les tres rondes prèvies per casualitat i va anar retallant distàncies combinant punts directes i el control d’una granja gegant. Finalment, la victòria es va quedar a Vilafranca: la Marina va acabar fent valer l’avantatge que duia i es va acabar imposant. Comentava que en aquella partida va tenir molta sort. Això no t’ho discutirem, però vas jugar molt bé, enhorabona!
Ens queda donar les gràcies als organitzadors de les Vilajuga per haver-nos-hi convidat, agrair-vos a tots els que us hi vau acostar la bona estona que ens vau fer passar i també felicitar-vos per haver-vos atrevit, la majoria, a jugar el vostre primer torneig carcassonner. Ah, i també us volem animar a assistir a la nostra propera cita!